PetjAdeS és el nou treball discogràfic de VerdCel, que inclou un llibre-còmic, un CD i un DVD amb un curtmetratge i dos documenals de Llorenç Soler i Carles Duran. En aquest sentit, i una vegada més, el treball de VerdCel no es resumeix a un recull de cançons en un disc compacte, sinó que aporta un valor afegit. Aquest disc duu de subtítol VerdCel canta Raimon. Al grup alcoià li agrada definir-lo com un disc-reconeixement a Raimon i a l’ofici de fer cançons. El grup ha rodat ja alguns dels temes del nou CD en diversos concerts i el presentava oficialment al País Valencià el passat 4 de febrer a Alacant, dins la Setmana de Música en Valencià organitzat per la seua universitat.
Sobre el treball, el cantant de Xàtiva ha dit que es tracta “d’un nou alé per a unes cançons estimades”. Tot i això, el del carrer blanc de Xàtiva, matitza aquesta afirmació: “se suposa que jo hauria de dir que el projecte em sembla collonut, però no queda bé que jo ho faça. Tot i que considere que és una iniciativa bonica, no ho faré”.
Tot i la contundència d’aquestes afirmacions, la seua obra és objecte d’un reconeixement, el que VerdCel ha volgut retre-li. Tot i que Raimon no vol que siga un homenatge, “ja que sembla que m’haja mort o que haja deixat d’existir, quan e realitat jo no he deixat de cantar mai i continue treballant i cantant les meues cançons i música”. El fet és que Petjades, el llibre-disc-dvd de VerdCel, editat per Bromera, és ja una realitat. El treball recull 15 temes de l’autor xativí escollits pel mateix grup alcoià. Sobre açò, Raimon explica que “són les que ells han volgut, de les més de 150 que tinc escrites i publicades”.
En aquest sentit i dins d’aquesta perspectiva global, els VerdCel han fet una selecció de temes molt personal, és a dir, “dels temes que els agraden a ells. Potser jo n’haguera fet una altra, però són les que són. I són cançons estimades, clar que són cançons estimades, perquè són cançons sempre personals”. Algun dels temes visitats pels VerdCel que es poden trobar a PetjAdeS són Jo vinc d’un silenci, Veles e vents, o Cançó d’albada.
“I em sembla bonic que hagen fet aquest treball, perquè la música només és un guió. És a dir, funciona com el teatre. Sobre la mateixa obra pot haver-hi una diferent interpretació, que aporten els actors, una diferent direcció o escenografia; etc. Això és PetjAdes i això és el que ha fet VerdCel”. En referència a l’estil de la música, Raimon ens ha explicat que les versions comencen pel mateix fet de triar els temes. “Han triat unes cançons de les que he escrit al llarg de la meua vida, perquè són les que els han interessat, i les han cobertes de la seua estètica, el seu so, la seua perspectiva i la seua personalitat. Són la mateixa obra, però amb interpretacions diferents. Des d’aquesta perspectiva es pot dir que jo no hi he participat per a res en el projecte”.
A la pregunta de si aquest canvi d’estil significa que la Cançó ha passat de moda, Raimon contesta que “la Cançó és una etiqueta que s’han inventat per a intentar definir una època, però existeix des de fa més de quaranta anys i continua vigent i actual. El que passa és que es tracta d’una qüestió lligada a la persona o unes poques persones. Ací hi ha dos o tres autors que van tindre molta difusió i després un seguit de gent que no va arribar al gran públic. És més, hi ha molta gent que ni es va enterar del que era”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario