Crònica dels alcoians Alfons Olmo i Carles Llinares, VerdCel, de la gira que els ha portat per tot l’Estat Espanyol.
Aquesta és la història d'un viatge a l'inrevés. Comencem pel final i acabem a l'inici, no és cap giravolt de cames amb el temps, senzillament la dispersió i suggerències d'un trajecte que ara us relatem.
El primer dels destins aquest cap de setmana passat, llarg i intens, va ser El Rincón del arte nuevo, espai destinat sideralment i de manera incondicional a la música en directe. No vam tindre massa afluència de gent, es pogut de dir i prudent alhora, però va donar peu a un desenllaç molt millor de la vetllada. Allà es van acostar una gent vinguda de la població propera a Madrid d'Alcorcón, i la veritat que es va agrair la seua presència. Gairebé s'acaronava la possibilitat de desistir del concert, i amb les maletes musicals quasi bé fetes, es va capgirar tot i en un ambient de vibracions màgiques vam interpretar alguns dels nostre temes, més nus que de costum, desendollats.
El cas és que de no ser per aquestes cançons i la possibilitat de tindre un públic no es dona en si la música, aquest raconet de plenitud i riquesa que ens porta a un estat semiconscient del que diuen felicitat. Parlant, parlant amb un públic escàs però atent, ja que la situació es prestava, vam improvisar un viatge menor cap a Alcorcón, i allà es va muntar en menys que toca la pandereta el iaio a la nit de nadal, un concert en bones condicions i clima. I la sorpresa va ser mútua. Que bonic i que agraïts estem a la gent del Calle76 de la vila d'Alcorcón. Situats en un marc d'aquestes característiques vam establir connexions de colors inimaginables (d'aquesta etapa de la nit no en tenim imatges donada la hiperrealitat a la que estava exposat el negatiu fotogràfic): ens van cantar els autòctons unes cançons valencianes, i amb crits d'"Una cançoneta i mon anem" es va allargar la nit d'escena (crit que nosaltres, els al•lòctons, vam fàcilment acatar). El viatge continuava...
Dia següent estàvem a Lugo, poble humit, vora riu i emboirat com ell sol, oceànic i plujós. Una sala acollidora, i un públic divers, gent del poble, de Santiago, de Vigo, fins i tot de Tarragona, i una parella gal•làctica: ell d'Agres de la Mariola i ella mallorquina de mena. Allà vam conèixer a David Fernández Rivera, escriptor, poeta, actor. Un xaval ben jove i amb molt de talent i traça. De fet ens va introduir en la nit d'espectacle amb una recitació de poemes seus acompanyat d'un guitarrista exquisit.
Finalment agafem un vol des de Santiago de Compostela cap a Mallorca, i actuem en dos espais diferents i extrems de S'illa. Es pinzell, un lloc conegut per nosaltres, on vam tindre un públic ben atent i que va congeniar molt amb l'espectacle ofert. ((Per cert, records des d'ací pel nostre benvolgut amic Borja, qui gestiona l'espai (una forta abraçada, que duri fins quan ens tornem a trobar company!)).
A S'altre Món, que és el nom de l'indret emergit darrerament a Portocristo, es va gaudir d'una nit tendra i rockanrolera. Llums de ciris banyaven les parets amb ones lluminoses en un sopar col•lectiu que només ens va donar que tranquil•litat i bon estar. Després d'això, d'una experiència tan natural com extraordinària, sols pots afirmar que els valors humans són quelcom viu i ningú pot aniquilar per sempre la seva existència. El bolo una passada, molt agust i amb un públic sense complexos i entregat. Gràcies de debò.
Més informació. 639676318 – www.verdcel.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario